Centre de tasques escolars
Barri de San Pablo (Saragossa)
Aquesta experiència va néixer, fa 30 anys, amb l’objectiu de fer alguna cosa per a ajudar a persones necessitades. Va sorgir com a iniciativa dels grups de Confirmació, Catequistes i tres religioses escolàpies: Petra Bendicho, Felisa Cardesa i Divina García.
El Barri de “San Pablo” és un barri pobre, amb persones immigrants i d’ètnia gitana. No fa molt temps, vam llegir en “El Heraldo” (periòdic d’Aragó): El major focus de pobresa de Saragossa es concentra en el barri de “San Pablo”, la zona més castigada del Centre històric. L’abraçada integral a aquest barri, s’ha de fonamentar sobre el pilar de l’educació”.
Aquí acudim les escolàpies, el carisma fonamental de les quals és l’educació, promoció de la dona, la família, inclusió social… I en resposta al nostre carisma, volíem intentar ajudar en les tasques escolars i reforç, a aquests nens/es i adolescents, al mateix temps que evitàvem que estiguessin molt de temps al carrer, no gaire recomanable, pels problemes que existeixen.
Qualsevol persona que conegui la nostra tradició no podrà sinó fer una connexió amb l’inici de la missió escolàpia de San José de Calassanç en el Trastevere.
Nombre de persones ateses:
El nombre d’alumnes matriculats/des, cada any, està entre 80-85 nens/es, però per la limitació d’espai perquè podria haver-hi més.
Edats/Cursos:
Els cursos que s’atenen van des de 3r d’Infantil fins a Batxillerat.
Perfil de les persones ateses:
Des de l’origen:
Des de les necessitats:
A les persones ateses els uneix les necessitats compartides de:
Reforç escolar
Els/les nens/es i adolescents arriben després de la sortida dels seus Centres educatius on estan escolaritzats, de 5:30 a 6:30 de la tarda.
Fan les seves tasques escolars i altres activitats que reforcen els seus aprenentatges, especialment de matèries troncals.
Com els anys van passant, molts d’ells, ja van estar els seus pares/mares o germans/es en el Centre.
Educació en valors
A través de tallers, en dates concretes en el calendari escolar o de manera transversal des de la referència de les persones adultes que participen en el reforç, es duu a terme l’educació en valors, el respecte, la convivència intercultural.
Suport alimentari:
A la sortida, se’ls dona un berenar, conscients que per a bastants d’ells/es serà el sopar.
Dotació de recursos i material escolar:
A aquests nens/es i adolescents, se’ls proporciona tot el material escolar que necessiten per a fer les tasques de reforç: llibres de consulta, diccionaris, atles, quaderns, bolígrafs, llapis, retoladors, pintures de diferents classes, tisores, trencaclosques…
Estan repartits/des en 6 aules. Cadascuna d’elles té assignat dues o tres persones voluntàries (molts/es d’ells/es professors/es)
El nombre de persones voluntàries està entorn de 25 persones que segons la seva disponibilitat participen entre un i cada dia de la setmana.
Entre les persones voluntàries hi ha professors/es jubilats/des o exalumnes dels nostres centres d’escolàpies. Però també participen metges, infermers/es… Participen també religiosos/es: dues religioses de les “Mercedarias del Paseo de Ruiseñores”, un Germà de La Salle i varis de la Confraria d’escolapis.
El local pertany a la Parròquia de “San Pablo”, que també col·labora pagant la llum i l’aigua. En el seu moment, les obres de condicionament, ja que era un sol local emprat com a traster, les van fer les AMPES del Col·legis “Pompiliano” i “Calasanz” de Saragossa.
Les altres despeses els assumeix la Congregació d’Escolàpies, encara que a vegades hi ha col·laboracions que s’utilitzen segons les necessitats dels nens i nenes
El Banc d’aliments ajuda cada 15 dies, amb aliments per als berenars.
Els col·legis d’Escolàpies aporten també material, aliments, joguines, roba, que es reparteix durant tot l’any als qui la necessiten.
No són molt constants en l’assistència, especialment els/les nens/es de comunitat gitana. Les seves famílies no els obliguen i pensem que molts/es venen només pel berenar i, és probable que sigui la seva major motivació.
Necessiten molta atenció i afecte. Quan venen, estan a gust perquè ho reben.
Les noies de comunitat gitana, en arribar a la preadolescència, 13 o 14 anys acostumen a deixar de venir al centre.
Les persones voluntàries i les escolàpies que van inaugurar el Centre fa 30 anys, diuen que encara que és lent, el canvi es nota. Quan van arribar, cap mare, i menys els pares, del barri sabien llegir. Avui, totes les mares saben llegir.
Els/les nens/as de procedència àrab són, en general, més treballadors/es, especialment les noies. Tenen interès per preparar-se per a una major integració. En els nois es nota la petjada cultural d’una educació masclista, els costa que la dona els exigeixi i els mani.
Passem llista cada dia, premiant als/les nens/es que s’esforcen.
Amb les famílies hi ha molt bona relació. Els reunim tres vegades a l’any per a la formació, però sobretot, es parla amb ells/es a l’entrada i sortida del Centre.
Amb els col·legis on estan matriculats/des, no tenim molta comunicació, encara que ho hem intentat. Els demanem les notes, i els hem demanat alguna vegada les llistes dels/les nens/es que tenim matriculats/des dels seus Centres.
No es fa cap mena de difusió perquè sempre hi ha llista d’espera.